Ciao Venezia!
Sortida de Barcelona a les 20h. Rumbo a Milano. El viatge en tren ha estat un pèl incòmode. De fet, tothom dormia menys nosaltres, fins i tot es sentia gent roncar. A les 23h van tancar els llums, primer intent de dormir. A les 23.30h va entrar la policia francesa a Perpignan, demanen la documentació. S’enduen a una dona que dormia (bé, primer la desperten) perquè no tenia papers. Segon intent de dormir també sense èxit. A les 6 del matí, segona visita de la policia de l’aduana a la frontera de França amb Itàlia. A les 6 i 10 minuts tornem-hi, entra la policia italiana, ens comencem a sentir una miqueta vigilades. A les 10 i 5 minuts arribem a Milano. Odissea per baixar les maletes, però sí, ho aconseguim i baixem del tren.
La sortida cap a Venècia és a les 11, així que hem d’esperar una hora a l’estació, amb més son que una altra cosa. Per fi arriba el tren, binario 8. Anem cap allà ràpid per agafar lloc i si ens descuidem no podem ni pujar: va a tope! Per fi, i després de recórrer tot el tren, trobem uns seients lliures (una mica més i arribem a Venècia caminant). Gràcies a Déu i a tots els Sants que al compartiment hi ha un bon home que ens ajuda a pujar les maletes. Crec que si arriba a saber el que pesen es fa el dormit. Doncs bé, Odissea acabada, anem cap a Venècia!...