Imagina... Will Hunting i Charlie Rivel

Cubelles, 1960

Mentre Will Hunting està en una de les seves sessions sona el telèfon. El seu psicòleg, Sean McGuire, ha d'anar a Barcelona per uns assumptes personals. Sean li pregunta si vol acompanyar-lo, la terapia avança però encara ha de guanyar-se la confiança del jove. Will s'ho pensa i sense canviar d'expressió fa un signe d'aprovació amb el cap, el dia següent no ha d'anar a treballar i fa temps que no parla amb la Skylar. Quan arriben, Sean deixa el cotxe a Will. Els assumptes que ha de resoldre li portaran tot el dia i no vol que estigui per allà incomodant a tothom. Mentre Will marxa amb el cotxe a tota velocitat ignora cap a on es dirigeix. Al cap d'un parell d'hores arriba a Cubelles, una vila de la comarca del Garraf. No li agrada especialment però decideix parar a descansar. Mentre passeja per la platja va repassant unes fórmules matemàtiques. S'asseu a la sorra. Al cap d'uns minuts un soroll extrany el fa tornar al món real, sembla una mena d'udol. A un metre seu un pallasso mira cap al cel fent aquest sorroll extrany.

Will Hunting (emprenyat): Eeeeeeeh!!!

Charlie Rivel (s'atura): Perdoni, no l'havia vist

W (silenci)

C (acostant-se): Puc seure al seu costat?

W (silenci)

C (seient): Vaja, no és molt parlador eh?

W (silenci)

C: Una vegada vaig fer una actuació amb un home que...

W (interrompent a Charlie): Què cony fa disfressat de pallasso?

C: Un pallasso no es disfressa de pallasso, ho és dia i nit.

W: Ja entenc. Està boig.

C: Boig? Per què?

W (el mira amb superioritat sense dir res)

C: D'on ets fill?

W (silenci)

C: Jo sóc d'aquí, però fins fa poc he estat voltant per tot el món.

W: De psiquiàtric en psiquiàtric.

C (riu): Doncs no, fent actuacions. Sóc Charlie Rivel.

W (el mira, la primera vegada que ho fa amb deteniment. Riu): Ja entenc.

C: Què entens?

W (silenci)

C: Ara que saps qui sóc em diràs el teu nom?

W (el mira amb desconfiança) : Billy Bob.

C: Encantat Billy Bob. I d'on ets?

W: Deu ser una putada això de fer tan l'imbècil davant de la gent.

C: L'imbècil? No m'hi considero pas. Jo treballo per alegrar la vida a la gent.

W: Doncs que bé.

C: I tu què fas? De què treballes?

W: També he vist la película aquella... "El pallasso i el Fuhrer".

C (evitant el tema): T'agrada el cinema?

W: No.

C: L'art?

W (silenci)

C: Esculpeixes o pintes, potser?

W: Saps? Tinc una teoria.

C: Sobre art?

W: "El pallasso i el fuhrer", per aquella època va ser quan vas deixar de treballar...

C (l'interromp): Si... eh... i la platja t'agrada?

W: Així que és això. He tocat el punt dolorós.

C (silenci)

W (insisteix amb superioritat): Una mala època potser?

C: Mira noi, no em coneixes de res. Per molt que hagis vist la película no tens nidea de la meva vida.

(Quan acaba de parlar a Charlie se li cau el nas de pallasso a la sorra)

W (se li escapa un somriure)

C (somriu al veure que al noi li ha fet gràcia): És el que té ser pallasso, ningú et pren en serio.

W (silenci)

C: Bé Billy, jo marxo. La meva dona Carme m'està esperant per supar.

W (silenci)

C (mentre s'aixeca): Espero que aconsegueixis tot el que desitges.

(Charlie es gira i comença a caminar. Quan ha avançat un parell de metres sent que el jove li diu alguna cosa)

W: En realitat em dic Will, Will Hunting.

C (somriu): Encantat Will, jo em dic Josep Andreu.

Charlie continua el seu camí, encara té una mitja hora abans d'arribar a casa i li ha promès a la seva dona que l'ajudaria a preparar el supar. Will es queda uns minuts assegut a la sorra, contemplant el mar, inmers en els seus pensaments. De sobte s'aixeca i fica la mà a la butxaca, té un parell d'euros. Va en busca d'una cabina, fa molts dies que no sent la veu de l'Skylar.

_________________________________________

Per veure un altre diàleg surrealista entre Charlie Rivel i Will Hunting visita el bloc de la Núria Andreu.

Escrito por lluisaoller el 18/05/2009 12:02 | Comentarios (1)